divendres, 13 de juny del 2014

Ebay

Ebay és una eina destinada a la subasta de productes a través d'internet. És un dels pioners en aquest tipus de transaccions, ja que la seva presència en la comunitat en línia és de dels inicis d'Internet en el món comercial.
http://www.ebay.com/

El meu prezi

Com a eina de Web2.0 jo he fet un prezi sobre el saxòfon.
http://prezi.com/gms91wzhmsvt/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

dimecres, 19 de març del 2014

El meu joc!

El meu joc es diu Laberint Coloret

Personatge Principal... Bola

Es tracta d'un laberint on has d'esquivar tot tipus de parets si no vols morir.
En el meu joc el que s'ha de fer es intentar arribar al punt verd, mitjançant les fletxes de control, el joc consta de dos nivells amb 5 vides cada un.    

Tira endavant i endinsa't en un nou món. 
Link: http://scratch.mit.edu/projects/18805062/ 

dilluns, 2 de desembre del 2013

Ada Lovelace

Ada Augusta Byron King va ser comtessa de Lovelace, va néixer a Londres el 10 de desembre del 1815 i va morir el 27 de novembre de 1852. Va ser la única filla legítima del poeta Lord Byron i va ser la primera programadora en la història dels computadors. Juntament amb Charles Babbage va crear una màquina analítica que era capaç de resoldre equacions diferencials.
-Infància:
La curta vida d'Ada Lovelace va transcórrer a la primera meitat del segle XIX, sota la influència de les idees clàssiques de la societat victoriana, molt arrelades a l'alta classe social a la qual pertanyia però a la vegada amarades dels ideals romàntics com els del seu pare.
El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder.
Aquesta actitud tan oberta envers la formació científica va fer possible que les dones d'elevada posició social poguessin dedicar-se a l'estudi i així aconseguir gran notorietat i ser reconegudes pels seus contemporanis.
Les dones encara estaven lluny d'aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el progrés des d'un protagonisme nou. Les obreres de les fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial.
En aquest clima d'incipient canvi, de confusió i d'esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare, i l'ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure pràcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Anne Isabella Milbanke, el matrimoni de la qual amb en Lord Byron va durar poc més d'un any. Es van separar un mes després del naixement de l'Ada. Tot i això, el seu pare va dedicar-li bonics versos i sembla ser, que les seves últimes paraules també van ser per a ella.
-Adolescència:
Als 17 anys va conèixer un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de Laplace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge.
En aquesta edat també va conèixer Charles Babbage i, tant ella com la seva mare, van quedar impressionades per la seva màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica, o computadora general.
Anys més tard es va casar amb l'honorable William King, vuitè baró de King, comte de Lovelace. Era un home amable però dèbil, d'un nivell intel·lectual inferior al seu.
El successiu naixement dels seus tres fills va impedir a l'Ada seguir amb els seus estudis.
-Els seus últims anys de vida:
A la seva última època de vida va empitjorar el seu estat de salut a causa dels nervis i per oolvidar-se'n de les coses va caure  a les drogues i a l'alcohol. Ella prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina, això va fer que el seu estat de salut empitjorés encara més. 
Ada conscient de que el seu estat de salut empitjorava va aconseguir allunyar-se de l'alcohol i les drogues però va caure en una altra obsessió: les apostes.
La vida sentimental d'Ada va estar esquitxada per nombrosos escàndols. Flirtejava amb tots els homes del seu ambient que coneixia.
Va morir el 27 de novembre de 1852, víctima d'un càncer uterí a la mateixa edat que el seu pare Byron, als 37 anys; les restes d'ambdós descansen a la mateixa tomba.
Ada Lovelace.




















Màquina d'Ada Lovelace i Charles Babbage.

Intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial(IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes(que és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema),  que permet a una màquina(habitualment a un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si la màquina realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha diferents definicions sobre el que és la intel·ligència artificial. La més correcta és la de John McCarthy que afirma que: "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."


Consideram a l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei  d'intel·ligència britànic, va començar a fomentar les bases del que es coneix com la intel·ligència artificial avui en dia.


Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d'aprenentatge.

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d'agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

-Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).

-Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
-Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
-Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
-Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).